dijous, 18 de gener de 2018

SELENE...


En la mitologia grega, Selene és la personificació de la Lluna. És filla dels titans Hiperió i Tia, i germana d'Helios, el Sol, i de Eos, l'Aurora. La representan com una dona jove i bella, que recorria el cel en un carruatge de plata tirat per dos cavalls.

Se li coneixen molts amors. De Zeus va tenir una filla, Pandia. En Arcàdia va ser amant del déu Pa, qui li havia obsequiat un ramat de bous blancs.

No obstant això, la seva història més coneguda és la que comparteix amb Endimió, pastor de Caria. Una nit d'estiu, després de cuidar els seus ramats, Endimió es va refugiar en una gruta a la muntanya Latmos per descansar. La nit era clara, i al cel Selene passejava en el seu carruatge. La llum de la lluna va entrar a la cova, i així Selene va poder veure al jove adormit. Des del moment en què la deessa el va mirar es va enamorar d'ell.


Va descendir llavors del Cel, i Endimió va ser despertat pel frec dels llavis de Selene sobre els seus. Tota la caverna estava il·luminada per la llum platejada de la Lluna. Davant ell va veure a la deessa brillant, i entre els dos va néixer una gran passió.

Selene va pujar després a l'Olimp, i va pregar a Zeus que li concedís al seu estimat la realització d'un desig, i el Senyor de l'Olimp va acceptar. Endimió, després de meditar-ho, va demanar el do de l'eterna joventut, i poder dormir en un somni perpetu, del qual només despertaria per rebre a Selene. Zeus li va concedir la seva petició.

Des de llavors, Selene visita al seu amant adormit a la caverna de la muntanya. D'aquest amor van néixer cinquanta filles.




diumenge, 17 de desembre de 2017


     Fred, llums als carrers, regals i pedres rera els vidres... !!


 Us convido a visitar la nova exposició de pedres al local de l'Astoria a la Rambla cedit a Dolors Roig de Art a Figueres.

Quina vols ??



dimarts, 24 d’octubre de 2017

POR...



Quan el desconegut fa por
perquè no veiem més enllà...
obrir els ulls... el cor... la ment...
flairar aromes de present...
fa volar la imaginació
cap a nous indrets més estables...
un canvi d.agulles... el tren
circula en vies paral.leles...
ens acompanyen els fantasmes...
que flueixi l.espai eteri.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

PEDRES AMB ÀNIMA...de Carme Pagès


En el marc de la 4a. Vetllada Poètica del Casino Menestral la Carme Pagès Pérez va recitar un poema que havia escrit pensant en les sensacions que li havien transmès les meves pedres.
 L'hi agraeixo molt i el comparteixo amb tots vosaltres...




Moltes vegades he vist
ànimes de pedra. Amb tot,
no sabia que existissin
pedres que tinguessin ànima.

Sargantana, amb el seu traç,
s’hi passeja dolçament.
Les converteix en divines
transmissores de missatges.

Pictogrames que conserven
essència d’humanitat.
Són pedres del cel caigudes,
tabernacles parlants.

Sargantana m’ha lliurat
una pedra arrodonida
que omple el palmell de la mà
i pesa com la consciència.

A l’anvers, desdibuixades,
salvaguardades paraules,
per ales de papallona,
m’indueixen a volar.

Omphalos excepcional,
on maduren els vocables
més significants que els seny;
impulsors de noves frases.

M. Àngels Sargantana
no fa de les pedres pans,
però, amb belles figures,
en revivifica l’ànima,
com la pluja ho fa amb el llamp.


Carme Pagès
(12/09/17)

Fotografia de Jordi Blanco