POEMESTIU...

Només per a vosaltres un petit avanç del que podreu gaudir demà a POEMESTIU

POEMESTIU...

Hi esteu tots convidats...

EL COR DE LA ROCA... REGAL 5

Poema escrit per en Quim...

En el cor de la pedra
una silueta seductora codificada.
Records d’infantesa i canal plus.
Mig tanquem els ulls
per a fer més nítida la imatge,
i deixem volar la imaginació
i juguem amb la idea llaminera
que potser algun déu entremaliat,
ha solcat la roca dibuixant desigs,
que potser la mare terra
ens ha volgut regalar el seu nu,
fent-se present com a dona voluptuosa.

SOSTENIDORS...regal 4

Amb fil negre

he lligat amb cura 

les dues pedres

que l’atzar i el mar

m’han acostat a l’arena.

Les he pensat goludes,

com dos pits sensuals, 

com el regal furtiu

d’una sirena mamelluda.

Les guardaré dins un somni,

com el tresor d’un pirata

que perdent el mapa

es conformà en la més gran bellesa.

Gràcies per aquests regals Quim !

COL·LECCIONAR PEDRES...regal 3

Col•leccionàvem pedres,

de tots colors i formes

i del nostre cap eixelebrat

i sempre sense fil ni normes,

dibuixàvem pits, malucs

i d’altres seductores formes.

Ens perdíem imaginativament

en paradisos sensuals i eròtics

que la natura, naturalment, 

ens regalava en instants caòtics.

Ens deixàvem anar com infants

entre la natura i l’orgasme

jugant amb paraules excitants

lligant humor, sexe i sarcasme.

Col·laboració i regal d'en Quim  Moltes gràcies !!

EL CRIT ... regal 2

Poema d'en Quim 

També és mala sort, sortir d’un quadre 
i acabar enganxat en una pedra. 
Passar de ma en ma, d’artista a artista
però sempre presoner i esporuguit.
Bramar fins estrafer la veu i la cara,
cridar cap a l’infinit, sense motiu.
Seria bo, que el pintor i la pedraire
ens expliquessin ja per fi i d’una vegada
a que treu cap, tanta cridòria,
enlloc de passar-se el mort de mans,
i deixar-nos en la dolça incògnita,
mentre admirem el ser espantat.

REGAL...

Si, ja sé que repeteixo títol, però aquesta vegada el regal és per mi
Un company artista de les lletres i l'humor s'ha fixat en les meves pedres i l'hi han inspirat això...

Moltes gràcies Quim !!

Va deixar de volar,

va quedar impresa en la pedra.

Ningú va tocar les seves ales,

ningú li robà la pols del batre,

ningú la va capturar entre les xarxes

de cap caçapapallones ,

ningú li robà l’ànima.

Ara era tant sols bellesa perdurable.

L’energia no es destrueix, es transforma,

la bellesa perdura eternament