dimecres, 22 de juliol de 2020

L'OLGA I CAL ART...



Avui us vull parlar de l'Olga... 



Ella és una dona sensible com poques conec, sobretot amb l'art i els artesans, Va somiar Cal Art, un espai a Àger a mig camí entre galeria d'art i botiga d'artesania i va aconseguir, no sense esforç ni lluites, fer-ho realitat

Plena de ganes i curiositats ha donat espai i visibilitat a la feina de molts artesans.

Jo la vaig conèixer a través de les xarxes, cada vegada els seus m'agrada eren més fidels fins que va contactar amb mi dient que li agradaria veure el que feia; vàrem quedar un dia al meu taller, que és a casa mateix i allà entre pedres ens vàrem esplaiar davant una tassa de cafè.i com cada vegada que ens hem vist, va marxar carregada de pedres i amb recança per les que no es podia emportar..




És jove, menuda, sensible, treballadora, tendra... empàtica i connectar amb ella és fàcil i molt enriquidor. .És i ha sigut la millor ambaixadora de la meva feina i em consta que s'estima les meves pedres i les ha valorat i mimat com jo mateixa.

Ara el seu projecte de Cal Art tanca, però no les seves ganes de donar llum a la feina de tants artesans com ha conegut arreu de Catalunya i ens fa visibles convidant nos de nou a casa seva, aquesta vegada la virtual on ressalta el nostre treball i mostra al món qui i on som. No us ho perdeu, coneixereu i contactareu amb gent que fa coses magnifiques !!

He volgut deixar constància de tot això perquè en treure Cal Art dels punts de venda de les meves pedres, no vull que es perdi el record d'aquest espai i aquest temps on hi ha crescut la meva feina i el meu nom




Gràcies Olga i Cal Art  per creure en mi... en nosaltres,

per estimar el que fem i respectar ho com ho has fet sempre,
per la teva generositat
per totes les estones i idees compartides,
per la teva música, el teu escalf
i sobretot per la teva amistat, que és un tresor valuos.





divendres, 10 d’abril de 2020

LA HUMANITAT DE LES LLAMBORDES...2





Escrit , Àngels Sargantana

Algunes histories son als llibres 
les millors s'escriuen a la pell
i tu ...
portes tatuada la vida de la ciutat

Imatge i recull d’informacions .- Manel Bielsa Martín 

Llamborda “ de veritat “ sobre peanya . L’Àngels es va “ enamorar “del projecte i em va demanar de participar , jo l’hi vaig explicar com fer-ho i l’hi vaig preparar una imatge, ella em va mostrar el que havia fet , en principi l’hi vaig dir que el projecte era amb la meta de que acabes sent un llibre i la seva obra era “ complicada “ de formar part d’un projecte sobre paper , ho va entendre i va insistir que em volia regalar la llamborda encara que no formes part del projecte , vam quedar en trobar-nos i quan vaig veure la seva obra , l’hi vaig dir que formaria part del projecte . Vaig fer una peanya i es va exposar per primer cop a la segona exposició , l’any 2018 , al Casinet d’Hostafrancs a Barcelona
Jo a la primera exposició , al maig del 2018 a Amer, havia regalat una de les llambordes d’Amer amb una peanya feta d’una rajola de ciment de la Monika Grigyer feta per la brigada municipal , als pares d’en Carles Puigdemont , per cert a Amer a les llambordes l’hi diuen DOQUINS 


mes informació interessant d'en Manel sobre llambordes aqui


diumenge, 5 d’abril de 2020

LA HUMANITAT DE LES LLAMBORDES.... 1







L'amic Manel Bielsa, fotògraf i dinamitzador cultural, el maig de 2018 posa en marxa una exposició itinerant en record del 50e aniversari dels fets del maig frances, anomenada LA HUMANITAT DE LES LLAMBORDES que combina fotografies seves amb les llambordes com a protagonistes, amb textos que un grup d' amics poetes van fer com a resposta a la seva pregunta: Que ens explicarien les pedres si parlesin? 

Quan en Manel parla de pedres, es refereix a les llambordes, aquestes pedres especials que des de temps immemorials trepitgem ,que han format part de la nostra infantesa i que encara ens acompanyen en algunes poblacions.. Testimonis silencioses del pas del temps

Coneixedor de la meva afició a les pedres i dels meus treballs sobre llambordes, em va oferir la possibilitat de lluir les meves peces en l exposició que feia al Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Girona i li estic molt agraida.
Però els recents esdeveniments amb el coronavirus han fet que l'exposició hagi quedat en un segon pla, tal com ha d'esser, però això no priva de què us pugui convidar a una visita virtual
Espero que us agradi i agraeixo la vostra atenció


divendres, 27 de març de 2020

ART I PEDRES


Avui us mostro unes fotografies recollides a la xarxa
i que tenen les pedres com a protagonistes. 
No em direu que aixo no es art !









dimecres, 25 de març de 2020

LA LLUNA NO ES LA SOLUCIÓ...NO !!


En dies de confinament extrem he sentit aquest poema estimat J.Sabines, musicat per JM, Serrat i m ha fet pensar que no és la solució... no !!  Però pot esser el bàlsam per aquells que com en el poema estan condemnats a mort o condemnats a vida

...i també pels que estan confinats i que voldrien sortir...o els que voldrien estar ho i els toca exposar se perquè no ens manqui res.
A uns i als altres...Gràcies !!





Hi ha qui la beu a galet
I qui pren lluna a cullerades;
Nova, plena, creixent i minvant,
és bona com a sedant.
La lluna fa companyia
I alleuja els intoxicats
De filosofia.
No hi ha un amulet millor
Que un tros de lluna a la butxaca;
Contra tota mena de perills
Més que una pota de conill
Serveix un tros de lluna:
Se'n duu les penes
I porta amors i fortuna.
Es pot donar de postre als infants
I dormiran un son flonjo i suau;
Unes gotes de lluna als ulls dels vells
Ajuden a esperar la mort en pau.
Posa sota del coixí
Una fulla tendra de lluna
I pensaràs el que vols creure
I miraràs el que vols veure,
Tu mouràs els putxinel·lis.
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
Per quan t'ofeguis.
Als decebuts i als presoners,
Dóna'ls la clau de la lluna
I no voldran cap més tresor,
Que pels condemnats a mort
I els condemnats a vida
No hi ha estimulant com la lluna...
Si es pren amb mida.


dissabte, 8 de febrer de 2020

ON VIUEN LES PEDRES...


Jo sé d'on surt cada pedra que treballo, pero sempre  em pregunto on viuen despres...
Sovint vosaltres mateixos m'ho mostreu i m'agrada
Aniré deixant constancia d aquests raconets vostres tant entranyables on viuen les pedres de la sargantana
Gràcies !


 Quim


Joana


Consol