diumenge, 8 de maig de 2016

LA PRIMERA PEDRA...



Quan fem una obra important, la primera pedra té molt de valor, 
Aquesta és la meva primera pedra i no menys valuosa.
La vaig recollir un matí a primera hora en una cala on anàvem quan els meus fills eren petits, no és un lloc massa important sinó fos pel mar que  al davant.
Sempre m'ha agradat pel
 soroll que hi fan les onades en el seu anar i venir,
si tanques els ull i només escoltes, sens com l'aigua s'esmuny per entre les pedretes petites, fins i tot si estàs molt alerta pots notar com algunes d'elles es deixen vèncer per l'inèrcia de l'aigua i rodolen mar endins per retornar a la propera onada a recuperar l'espai perdut

Aquesta música és especialment relaxant, quasi tant com els blaus i verds que ens regala aquesta costa. 
Aquest gronxar les pedres, les poleix i arrodoneix i quan la marea es retira, és el vent qui segueix aquesta tasca feixuga i suau alhora.

...I allà estava ella, amb les seves formes arrodonides, brillant i humida reflectint el sol quasi com un mirall,  tenir-la a la mà i sentir el seu tacte em va agradar i me la vaig emportar com tantes altres vegades havia fet amb companyes seves

A la tarda, en els moments de descans, tenir-la de nou a la mà em va retornar les sensacions viscudes feia unes hores i quasi sense pensar-ho massa vaig treure els retoladors que utilitzava per pintar els mandales i vaig començar a fer les traces que altres vegades feia en el paper, però utilitzant la pedra com a llenç
I aquest va esser el resultat,
 aquest i una sensació de calma molt agradable que des de llavors experimento prou sovint




11 comentaris:

  1. Qui ho hagués dit! Es fongueren sensacions viscudes i l'esperit dels mandales i va néixer una nova forma de vida, relaxant i màgica.
    Una a una, des de la primera pedra, cap a un horitzó ple de misteris i aventures.
    Bessets dolcets, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. de vegades busquem i busquem i només cal que ens deixem trobar...

      nanit, perla

      Elimina
  2. M'ha produït gran alegria tornar a trobar-te per aquí, a més amb fotos i intencions magnífiques, en fi un plaer.
    Una abraçada Angels

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, Alfons
      ja ho necessitava, crec
      esser aquí es estar entre amics

      un altre per a tu !

      Elimina
  3. trobar una pedra en el camí no ha de ser un problema si saps que fer amb ella. Ben tornada a aquests mons virtuals.

    ResponElimina
  4. hi ha una frase que diu...lo dolent no es ensopegar amb la pedra, sinó encarinyar-s'hi
    i crec que es el que m'ha passat a mi !

    abraçades, Joan (reparteix-les ehh ! )

    ResponElimina
  5. La primera ja és bonica, les que la segueixen, encara més... M'agrada com expliques aquest procés... Gràcies per compartir-lo, els processos interiors són tresors que habitualment guardem per a nosaltres mateixos. Compartir-los, per a mi, és regalar tresors intangibles.

    ResponElimina
  6. De vegades vist en la distancia es veu mes clar que quan ho vius, que no tens consciencia del que està passant

    bona nit , bonica

    ResponElimina
  7. no només me agraden els teus trevalls principalment fets a les pedres sino la teva manera de esplicar ho molt bona feina !!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies Cinto, per el comentari i per els ànims...
    Si en les teves escapades en veus alguna de bonica, guarda-la i en farem alguna cosseta..hahahah

    salut !!

    ResponElimina
  9. Bonic és trobar-te de nou.
    De debò, un regal retrobar-te entre aquestes joietes...
    Una abraçada, sargantana.

    ResponElimina