L'ABELLA...

Des de sempre la mel i l'abella han format part dels grans mites de la humanitat i tanquen una riquesa simbòlica extraordinària.   

Per als grecs tots els fenomens de la natura eren d'origen diví. Les abelles exercien una veritable fascinació i el seu origen misteriós s'inspira de la llegenda de Aristeu: Aristeu, fill del déu Apol·lo, posseïa un abellar. Però va voler seduir Eurídice, dona d'Orfeu, i aquesta, escapant a les seves proposicions, va morir d'una picada de serp. Orfeu per venjar-se, destruir l'abellar d'Aristeu. Per calmar la ira dels déus enfadats per la seva falta, Aristeu sacrificar quatre bous i quatre vedells: de les seves entranyes van sortir nous eixams gràcies a les quals Aristeu va poder reconstituir el seu abellar i ensenyar l'apicultura als homes. Aquesta llegenda és relatada per Virgilis, el gran poeta llatí, en els famoses Geòrgiques. Com els antics grecs, pensava que les abelles naixien espontàniament de cadàvers d'animals.

En els texts de l'antic Egipte, les abelles van néixer de les llàgrimes del Déu del Sol Ra caient a terra es van transformar en abelles, que després van construir bresques i fabricar mel.

informació de  http://ecolluita.blogspot.com.es/