Un gran vi requereix un boig per fer-lo créixer,
un home savi per vetllar per ell,
un poeta lúcid per elaborar-lo
i un amant que l'entengui
Salvador Dalí
Si us queda temps, podeu visitar un el local en lloguer de la part alta de la Rambla reconvertit en expositor d'art per la iniciativa de Dolors Roig Puig on hi ha una mostra renovada de pedres relacionades amb el món del vi
He recordat i recreat els dies de joventut en època de verema quan ajudava en les petites vinyes de la família
Els ceps d'aquelles mateixes vinyes engalanen l'escenari on pedres, raïm i vi són els protagonistes junt amb una tramuntana que deixa la seva música al passejar pel paisatge
de boires i de rosada,
de fulles blaves ensulfatades i ploroses,
de peus molls i polsosos.
Matins de regues inacabables
de galledes i semals,
de tisores i penjolls plens,
d'esmorzars aprop del pou
a l'ombra de l'ametller i la figuera
jugant amb les sargantanes i les abelles.
Dies de riures i converses,
de carreres cep a cep,
jocs de nens amb treball d'adults,
dies de dinar amb la colla
i de càntirs frescos.
I al capvespre en veure
marxar el darrer carretó, respires...
i llavors veus el sol a la pell,
esgotat després d'acompanyar-te
tota la jornada
i les teves mans de color carinyena
i la fragància del most que t'impregna l'anima
I es quan dius....son dies de verema !!
Àngels sargantana
Que maco tot! El muntatge de l'expositor i el poema dels dies de verema.
ResponEliminagràcies Carme
Eliminaja fa dies de tot això...però els records no caduquen
petons, perla
Quants records evoques en el teus poema. L'he trobat preciós!
ResponEliminaI la recreació que has fet per la mostra està francament bé, fa molt de goig.
quina sort tinc !
Elimina...sempre em doneu anims !
guapes !!
temps que passàvem collint raim entre gresca i mal d'esquena.....ara puc dir que només sóc l'amant.
ResponEliminaMolt bona mostra i decoració exemplar, llàstima que aquest any no podré venir.
sempre hi han coses interessants a veure i a beure
Elimina;-)
nanit Garbí
Tot el post t'ha quedat molt bonic. El poema m'ha transportat a un dia de verema i, encara que aquí no hi ha vi, si a la infància quan corríem pel camp mentre els adults feien la feina i acabaves el dia com si treballant haguessis passat tota la jornada. M'ha ancantado Angels
ResponEliminamoltes gràcies Alfons
Eliminaestar en contacte amb la terra em sembla la millor de les experiències
una abraçada