LA LLUNA NO ES LA SOLUCIÓ...NO !!

En dies de confinament extrem he sentit aquest poema estimat J.Sabines, musicat per JM, Serrat i m ha fet pensar que no és la solució... no !!  Però pot esser el bàlsam per aquells que com en el poema estan condemnats a mort o condemnats a vida

...i també pels que estan confinats i que voldrien sortir...o els que voldrien estar ho i els toca exposar se perquè no ens manqui res.
A uns i als altres...Gràcies !!

Hi ha qui la beu a galet
I qui pren lluna a cullerades;
Nova, plena, creixent i minvant,
és bona com a sedant.
La lluna fa companyia
I alleuja els intoxicats
De filosofia.

No hi ha un amulet millor
Que un tros de lluna a la butxaca;
Contra tota mena de perills
Més que una pota de conill
Serveix un tros de lluna:
Se'n duu les penes
I porta amors i fortuna.

Es pot donar de postre als infants
I dormiran un son flonjo i suau;
Unes gotes de lluna als ulls dels vells
Ajuden a esperar la mort en pau.

Posa sota del coixí
Una fulla tendra de lluna
I pensaràs el que vols creure
I miraràs el que vols veure,
Tu mouràs els putxinel·lis.
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
Per quan t'ofeguis.

Als decebuts i als presoners,
Dóna'ls la clau de la lluna
I no voldran cap més tresor,
Que pels condemnats a mort
I els condemnats a vida
No hi ha estimulant com la lluna...

Si es pren amb mida.