dissabte, 7 de maig de 2016

AIXÍ COMENÇA TOT..

 Passejant aprop de mar...









...fins que de sobte, em va semblar que una pedra em mirava i em somreia... !!



18 comentaris:

  1. Sincerament... aquesta pedra no sembla que somrigui... És que somriu clarament!!! :-)))

    Certament, quan fins i tot una pedra et somriu, és temps d'aires nous a la vida... ENDAVANT!!! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. mmmmm..quin plaer tornar a esser aqui !!
      Benvinguda estimada

      Elimina
  2. Hola i bentornada!

    M'alegra molt poder llegir-te de bell nou.
    Que per cert, on és aquesta platja de còdols? És genial.

    Jordi (sargantana)

    ResponElimina
    Respostes
    1. a aquesta meva terra n'es ben plé, Jordi
      mar i vent s'uneixen per jugar amb les pedres i jo amb elles

      Aquesta imatge en concret es per Colera

      Elimina
  3. Quina gràcia el nom! hehehe STONES... estones... smiling stone... estones amb somriures :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs si..es un joc de paraules que em va agradar..perquè son moltes les estones invertides en les pedres
      ;-)

      Elimina
  4. El món dels blogs i els amics blocaires, somriem de veure't, com la teva pedra. Ull petits i somriure immens.

    Ben tornada, ja friso per conèixer les teves estones-stones...

    Abraçades

    ResponElimina
  5. gràcies nina !!
    ja us aniré explicant..i tant que si !

    petons de sargantana

    ResponElimina
  6. Ainssss, quina alegria mes gran retrobar-nos. Tot i q sempre te tingut amb mi. Mil petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. es ben cert aixo que dius
      aqui prenem contacte..pero hi han moltes maneres de mantenir-l'ho si volem
      ;-)

      abraçades fortes !

      Elimina
  7. Quina sorpresa i quina alegria, alhora!!
    Fan molt de goig aquestes pedres, veurem la teva màgia. ;)
    Bessets, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja ho veus ninona meva, el que em vas proposar temps enrera i no vaig voler, avui veu la llum.
      potser he crescut una mica més !
      gracies per esser sempre apropet
      t'estim...

      Elimina
  8. El mar et besa
    i se'n va,
    i torna jugant
    a buscar el bes
    i deixar-lo escapar,
    eternament condemnat,
    a estima't,
    dolça condemna,
    venint i marxant,
    el mar s'ha fet vell
    i encara et vol estimar.
    Llisca el mar
    com la mà freda
    que et vol acaronar,
    i de cada carícia
    un còdol en fa,
    per poder comptar
    els petons
    que t'ha deixat anar.
    I sabràs quin bes
    és el darrer,
    pel somriure gravat,
    que el ball etern
    del vell mar,
    amb el temps passant,
    desfà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. saps que la teva manera d'expressar sempre m'ha emocionat
      ..i no has perdut aquesta propietat
      moltes gràcies per les teves paraules i per esser aqui

      petons de sargantana

      Elimina
  9. Si tot comença amb una bona pedregada,no sé com acabarà tot això! hahahaaaaaaa...! :-D

    Benvinguda de nou!

    ResponElimina
  10. hahahahah
    no siguis dolent, home !!
    Aquets de muntanyaaaa...

    Gràcies Joan
    muak !

    ResponElimina
  11. T'enyoràvem, ja ho saps, oi?
    Ara estem contents de tenir-te altre cop a la xarxa. Fins hi tot els còdols se'n alegren de veure't de nou tan animada.
    Petons, bonica!

    ResponElimina
  12. mai he estat lluny del tot, però es ben cert que tot precisa del seu temps i poc a poc les coses es resituen...
    ..i aquí em teniu !!

    abraçades dolces

    ResponElimina