ja ho veus ninona meva, el que em vas proposar temps enrera i no vaig voler, avui veu la llum. potser he crescut una mica més ! gracies per esser sempre apropet t'estim...
El mar et besa i se'n va, i torna jugant a buscar el bes i deixar-lo escapar, eternament condemnat, a estima't, dolça condemna, venint i marxant, el mar s'ha fet vell i encara et vol estimar. Llisca el mar com la mà freda que et vol acaronar, i de cada carícia un còdol en fa, per poder comptar els petons que t'ha deixat anar. I sabràs quin bes és el darrer, pel somriure gravat, que el ball etern del vell mar, amb el temps passant, desfà.
T'enyoràvem, ja ho saps, oi? Ara estem contents de tenir-te altre cop a la xarxa. Fins hi tot els còdols se'n alegren de veure't de nou tan animada. Petons, bonica!
Sincerament... aquesta pedra no sembla que somrigui... És que somriu clarament!!! :-)))
ResponEliminaCertament, quan fins i tot una pedra et somriu, és temps d'aires nous a la vida... ENDAVANT!!! ;-))
mmmmm..quin plaer tornar a esser aqui !!
EliminaBenvinguda estimada
Hola i bentornada!
ResponEliminaM'alegra molt poder llegir-te de bell nou.
Que per cert, on és aquesta platja de còdols? És genial.
Jordi (sargantana)
a aquesta meva terra n'es ben plé, Jordi
Eliminamar i vent s'uneixen per jugar amb les pedres i jo amb elles
Aquesta imatge en concret es per Colera
Quina gràcia el nom! hehehe STONES... estones... smiling stone... estones amb somriures :-DDD
ResponEliminadoncs si..es un joc de paraules que em va agradar..perquè son moltes les estones invertides en les pedres
Elimina;-)
El món dels blogs i els amics blocaires, somriem de veure't, com la teva pedra. Ull petits i somriure immens.
ResponEliminaBen tornada, ja friso per conèixer les teves estones-stones...
Abraçades
gràcies nina !!
ResponEliminaja us aniré explicant..i tant que si !
petons de sargantana
Ainssss, quina alegria mes gran retrobar-nos. Tot i q sempre te tingut amb mi. Mil petonets.
ResponEliminaes ben cert aixo que dius
Eliminaaqui prenem contacte..pero hi han moltes maneres de mantenir-l'ho si volem
;-)
abraçades fortes !
Quina sorpresa i quina alegria, alhora!!
ResponEliminaFan molt de goig aquestes pedres, veurem la teva màgia. ;)
Bessets, preciosa.
ja ho veus ninona meva, el que em vas proposar temps enrera i no vaig voler, avui veu la llum.
Eliminapotser he crescut una mica més !
gracies per esser sempre apropet
t'estim...
El mar et besa
ResponEliminai se'n va,
i torna jugant
a buscar el bes
i deixar-lo escapar,
eternament condemnat,
a estima't,
dolça condemna,
venint i marxant,
el mar s'ha fet vell
i encara et vol estimar.
Llisca el mar
com la mà freda
que et vol acaronar,
i de cada carícia
un còdol en fa,
per poder comptar
els petons
que t'ha deixat anar.
I sabràs quin bes
és el darrer,
pel somriure gravat,
que el ball etern
del vell mar,
amb el temps passant,
desfà.
saps que la teva manera d'expressar sempre m'ha emocionat
Elimina..i no has perdut aquesta propietat
moltes gràcies per les teves paraules i per esser aqui
petons de sargantana
Si tot comença amb una bona pedregada,no sé com acabarà tot això! hahahaaaaaaa...! :-D
ResponEliminaBenvinguda de nou!
hahahahah
ResponEliminano siguis dolent, home !!
Aquets de muntanyaaaa...
Gràcies Joan
muak !
T'enyoràvem, ja ho saps, oi?
ResponEliminaAra estem contents de tenir-te altre cop a la xarxa. Fins hi tot els còdols se'n alegren de veure't de nou tan animada.
Petons, bonica!
mai he estat lluny del tot, però es ben cert que tot precisa del seu temps i poc a poc les coses es resituen...
ResponElimina..i aquí em teniu !!
abraçades dolces