dissabte, 23 de juliol de 2016

DISSABTE...




Cada dissabte 
l'aire fresc del carrer penetra dins les cases 
-és més fresc i més clar l'aire dels dissabtes- 
i esbandeix els racons 
de la malenconia 
i de l'esforç, obscur i rutinari, 
de tota la setmana. 

Cada dissabte 
les dones obren els balcons i les finestres 
i pengen robes de colors cridaners 
part defora, 
talment els dies de processó, 
i amb un mocador lligat al cap, 
com húngares de sarsuela, 
canten a bells crits 
tot espolsant els mobles 
i posen a l'abast dels veïns 
la intimitat de les cambres. 

Si passeu, llavors, pels carrers 
us semblarà que visiteu un poble desconegut 
i les dones us somriuran amorosides 
a punt d'estimar-vos amb una tendresa insospitada. 

Heus ací que el miracle del dissabte 
és un miracle absurd i una mica infantil, 
però ningú no l'ignora als pobles 
i cada setmana les cases es purifiquen 
i l'aire fresc del carrer 
entra pels balcons i les finestres 
i tot és bell una vegada més 
per la seva virtut
.

Miquel Martí i Pol



Avui toca fer endreça al taller !

5 comentaris:

  1. Quin poema més bonic el de Martí i Pol, no el coneixia.
    Tens un talles ben espaiós i endreçat, si deu treballar a gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. es estrany que no el coneguessis tu, Gloria !

      Abans era l'espai destinat a planxar i estendre quan plovia...ara ja no es pot !
      ;-)

      Elimina
  2. fer endreça no costa gaire si es compara amb la decisió de què llençar i guardar

    ResponElimina
    Respostes
    1. uffff a mi em costa molt llençar coses...a tot l'hi imagino una utilitat !!
      crec que tinc Diogenes...hihihih

      Elimina
  3. Un bon raconet has triat.

    Bessets, ninona!

    ResponElimina