DISSABTE...

Cada dissabte 
l'aire fresc del carrer penetra dins les cases 
-és més fresc i més clar l'aire dels dissabtes- 
i esbandeix els racons 
de la malenconia 
i de l'esforç, obscur i rutinari, 
de tota la setmana. 

Cada dissabte 
les dones obren els balcons i les finestres 
i pengen robes de colors cridaners 
part defora, 
talment els dies de processó, 
i amb un mocador lligat al cap, 
com húngares de sarsuela, 
canten a bells crits 
tot espolsant els mobles 
i posen a l'abast dels veïns 
la intimitat de les cambres. 

Si passeu, llavors, pels carrers 
us semblarà que visiteu un poble desconegut 
i les dones us somriuran amorosides 
a punt d'estimar-vos amb una tendresa insospitada. 

Heus ací que el miracle del dissabte 
és un miracle absurd i una mica infantil, 
però ningú no l'ignora als pobles 
i cada setmana les cases es purifiquen 
i l'aire fresc del carrer 
entra pels balcons i les finestres 
i tot és bell una vegada més 
per la seva virtut.

Miquel Martí i Pol

Avui toca fer endreça al taller !