Camí d'Italia...
Les xarxes sovint ens donen sorpreses agradables i s'estableixen vincles molt macos
Així em va passar amb un home llop que de vegades escrivia uns versos nets i tendres a les xarxes
Tot va començar amb un clic aquí, un... em gusta allà
-Germà Llop...
-Germana sargantana...
Com en una de les millors faules, aquell parell de bitxos que no es coneixen, s'han anat mantenint més o menys connectats i fent cami junts
Un bon dia el Llop va pujar a les xarxes la imatge d'unes cortines noves i la sargantana que li van agradar molt ...
...es va posar a treballar i ho va convertir en una pedra
que li va fer arribar...
El Llop va completar la pedra amb paraules boniques i aquest va esser el resultat...
Vet ací que...
Vet ací que una vegada
vaig conèixer
una sargantana que esgarrapava
totes les pedres que trobava
i en feia obres d'art
Un homellop versaire
l'admirava per la delicadesa
de les seves mans
i de la seva ànima empordanesa
Parlàvem i rèiem
a través de les xarxes
ja sigui de facebook o instagram
Vam fer-nos amics i germans
malgrat la distància
Què hi ha de més gran
que una amistat agermanada
Les coses compartides són millors diuen, no sé si amb les pedres passa el mateix, el que si és cert que de vegades ens connecten
D'aquí va néixer l'idea de les pedres compartides...
Aquestes les vaig fer per dues amigues poetes, l'una havia escrit un llibre sobre l'altra
D'una cara hi ha la fotografia d'elles i per l'altra costat la portada del llibre.
sinó fer bon equip
-Vaig a volar !!
va dir l'eruga,
i tots van riure... menys les papallones
Les papallones són símbol de transformació ja que comencen la seva vida sent erugues i passen per una metamorfosi per emergir en un bell i colorit insecte volador.
Així, el seu significat espiritual abasta des del concepte de resurrecció, a la religió cristiana, fins a l'amor i la llibertat al Feng Shui.
Tota l'elegància, màgia i complexitat de les papallones esta en aquestes pedres decorades amb una tècnica pròpia semblant al decoupage, però respectant el seu aspecte natural, estan protegides amb tres capes de vernís mat que permet la neteja amb un drap humit
Sovint a l'hivern els jardins i jardineres perden part dels seus colors i és com si la natura es prengués un descans, és llavors quan jo vaig començar a fer pedres més grans i ben acolorides que hi aportessin aquesta vistositat i energia...
En Fumera és un patge de la mitologia catalana típic de la Catalunya Nord i de bona part de la Província de Girona, i en especial de l'Alt Empordà.
És una figura popular, en les darreres dècades en desús però que es revifa amb la introducció de la figura en forma de rondalla o conte a les escoles empordaneses, amb l'encàrrec dels Reis d'Orient, de vetllar la quitxalla durant les vacances escolars d'hivern (des de la 2a quinzena del mes de desembre): tradicionalment arribava i se n'anava de cada llar per la fumera o xemeneia, talment com el fum, per la llar de foc i se'l representava com un ésser amb set ulls al cap (quatre davant i tres darrere), té un ull al seu dit índex que s'allargassava per arribar per tot, i que feia d'espieta pels Reis d'Orient tot explicant-los si els infants havien estat bons nens i s'havien portat bé per ser dignes de rebre qualque present la Diada de Reis (6 de gener) o si els hi havien de deixar carbó per tal de recordar-los que corregissin el seu mal comportament. I tal com s'explica és un misteriós benefactor que tot ho veu, tot ho sent i tot ho xerra...
M'hauria agradat poder pujar el vídeo on es veu com molt amablement la Mei Ferrer va llegir aquest poema que la M. Rosa Cullell Oliveras, la meva estimada Rosa, va escriure pensant en mi, però avui els mitjans se'm revelen i recorro a les lletres que també em semblen una molt bona opció
Només puc dir un cop mes... gràcies!
Naturalment
Titolo aquest escrit,
amb el nom d'un bar.
I amb tota naturalitat,
m'endinso a la terra,
tal les arrels d'un arbre robust,
per plantar la meva llavor.
Les escampo,
perquè un no es de pedra,
i es fon entre elles.
Rego
els canals de sabiduria,
artisticament,
i et regalo
el meu cor,
fort com un roure,
amb la signatura
d'una sargantana juganera, que puja i baixa,
i encara que li tallis la cua,
li torna a creixer,
Creixer, creixer,...
Creixer,
I es desplaça,
entre les estrelles,
perquè...
si..
"No pots ser poeta,
Sigues el poema"
Aquest és el seu regal
que encen la llum,
per mitjà de la bombeta.
Llum que es reflecteix
en el tatuatge
que embolica
cada pell...
amb un bes...
d'imaginacio.
M. Rosa Cullell a l'Àngels Sargantana
autora del detall de les pedres amb ànima.
Nit eròtica 2022 16 de novembre