dissabte, 3 de desembre de 2022

EN FUMERA...

 En Fumera és un patge de la mitologia catalana típic de la Catalunya Nord i de bona part de la Província de Girona, i en especial de l'Alt Empordà.




És una figura popular, en les darreres dècades en desús però que es revifa amb la introducció de la figura en forma de rondalla o conte a les escoles empordaneses, amb l'encàrrec dels Reis d'Orient, de vetllar la quitxalla durant les vacances escolars d'hivern (des de la 2a quinzena del mes de desembre): tradicionalment arribava i se n'anava de cada llar per la fumera o xemeneia, talment com el fum, per la llar de foc i se'l representava com un ésser amb set ulls al cap (quatre davant i tres darrere), té un ull al seu dit índex que s'allargassava per arribar per tot, i que feia d'espieta pels Reis d'Orient tot explicant-los si els infants havien estat bons nens i s'havien portat bé per ser dignes de rebre qualque present la Diada de Reis (6 de gener) o si els hi havien de deixar carbó per tal de recordar-los que corregissin el seu mal comportament. I tal com s'explica és un misteriós benefactor que tot ho veu, tot ho sent i tot ho xerra...


diumenge, 20 de novembre de 2022

NATURALMENT...


M'hauria agradat poder pujar el vídeo on es veu com molt amablement la Mei Ferrer va llegir aquest poema que la M. Rosa Cullell Oliveras, la meva estimada Rosa, va escriure pensant en mi, però avui els mitjans se'm revelen i recorro a les lletres que també em semblen una molt bona opció

Només puc dir un cop mes... gràcies!


Naturalment


Titolo aquest escrit, 

amb el nom d'un bar. 

I amb tota naturalitat,

m'endinso a la terra, 

tal les arrels d'un arbre robust, 

per plantar la meva llavor. 

Les escampo, 

perquè un no es de pedra, 

i es fon entre elles. 

Rego

els canals de sabiduria, 

artisticament, 

i et regalo

el meu cor, 

fort com un roure, 

amb la signatura

d'una sargantana juganera, que puja i baixa, 

i encara que li tallis la cua, 

li torna a creixer, 

Creixer, creixer,... 

Creixer, 

I es desplaça, 

entre les estrelles, 

perquè...

 si.. 

"No pots ser poeta, 

Sigues el poema" 

Aquest és el seu regal

que encen la llum, 

per mitjà de la bombeta. 

Llum que es reflecteix

en el tatuatge

que embolica

cada pell... 

amb un bes... 

d'imaginacio. 


M. Rosa Cullell a l'Àngels Sargantana

autora del detall de les pedres amb ànima. 


Nit eròtica 2022 16 de novembre


dissabte, 19 de novembre de 2022

ON VIUEN LES PEDRES...

 

Com ja us havia comentat, ahir va haver hi trobada de poesia eròtica a Can Ninetes, tot i no poder esser-hi us en deixo unes imatges amb les que  aprofito a agrair també a l'associació La Bombeta, el fet d'haver confiat en mi i les meves pedres per acompanyar l'obsequi floral que van donar com a record a cada participant.






També ha sigut molt maco el que ha passat després...
Algunes persones han connectat directament amb mi, d'altres a través de la Consol o de la Rosa o a través de les xarxes, m han començat a arribar imatges de les pedres que havien anat rebent cada persona, perquè pugues saber on viuen ara
Tota cofoia i agraïda les comparteixo amb vosaltres...
Moltes, moltes gràcies a tots !! 

Sou genials!!



Agnés Cervià Vidal




Anna Llensa




Consol, la poeta del desert




Edu Sívori Alt




Enric Català




Eva Naranjo




Gisela Fernández




Jorge León Gustà




Josefina Espinosa




Maite Mont




Mei Ferrer Costa
que va llegir un poema de
Carles Genoher Tarrés




Montserrat González




PeP, jardiner de sentiments




Projecte Mau




Ramon Fita




Miquel Serramitja





Rabia Abdus



M. Rosa Cullell Oliveras




Susana Pérez Civit




Imma Morente





Quima Velasco





Caroline Mowat i Verònica Fernández
de  www.sexwewrote.com




Josepa Ribera Vallès
que es va quedar sense flor pero va repetir pedra




Esther Farga




Belén Álvarez





Maria Rosa Bugadanch




Aquesta vegada la tramuntana ha escampat pedres arreu...
La Bisbal, Palamós, Girona, Sarrià de Ter, Cassà de la Selva, Bescanó, Crespià, Piera...

Moltes gràcies de nou.




dilluns, 14 de novembre de 2022

XVII NIT DE POESIA ERÒTICA A CAN NINETES

 ...i ja hi tornem !!

anoteu aquesta data a l'agenda i gaudireu, garantitzat !!







OPORTUNITATS I CREIXEMENT, erotisme 2

 

Va arribar un moment en què era habitual fer el cafè i pintar vulves alhora o llevar-se de les postres per fer l'esborrany d'una nova peça ja se sap..la inspiració ens pot atacar en qualsevol moment...













Fer col·laboracions sempre ha sigut un estímul per a mi, en el fons m agrada que em provoquin, per el vist...
I això ho han fet bé la Consol i la Rosa i el grup de poetes que amb la complicitat i l'ajut de Can Ninetes Santa Eugènia, Girona ) fan trobades poètiques entre moltes altres activitats.
Jo m hi sento com a casa, de vegades com a alumne, altres com espectadora i en moltes ocasions com una més de la colla, fent poesia i erotisme des de les meves pedres. 
Mireu si m'estimen els meus amics que s'atreveixen a batejar la poesia visual que diuen faig amb les pedres com a PEDRESIA , cosa que, entre nosaltres, m'omple de goig i no fa més que motivar-me a seguir treballant i a millorar.







Aquesta serie esta inspirada en ex-libris erotics antics, una altre de les meves debilitats
peró tranquils, aixó ja us ho explicaré un altre dia...




OPORTUNITATS I CREIXEMENT, erotisme 1

 

Recordo la primera vegada que des del grup Troba2 l'Eduard em va proposar fer pedres eròtiques per il·lustrar les poesies que ells recitarien; em va semblar impossible! Com ho faria per ressaltar la part eròtica d'una pedra? Si és que la tenia, clar
Però em vaig posar a treballar de seguida i aquests van esser alguns dels primers fruits...








Esbrinar noves tècniques,
mirar-les amb altres ulls
o potser, com tantes vegades...

només deixar-les que m'ho mostressin 






ON VIUEN LES PEDRES

 He recuperat l'accés a unes fotografies de fa un temps i us mostro on viuen algunes pedres més...



gràcies Lidia !!



que be congenien pedres i plantes !!
gràcies Miquel !!



un regal de la Rosa
que ben acompanyada viu aquesta punyetera !!
gràcies !!



a CAL ART les pedres mai s'han sentit soles
i es que l Olga es un encant !
gràcies per cuidar-nos tant i sempre !



a ca l'Oriol i l'Ingrid
gràcies !!