PAPALLONES

 

-Vaig a volar !!

va dir l'eruga,

i tots van riure... menys les papallones

Les papallones són símbol de transformació ja que comencen la seva vida sent erugues i passen per una metamorfosi per emergir en un bell i colorit insecte volador. 

Així, el seu significat espiritual abasta des del concepte de resurrecció, a la religió cristiana, fins a l'amor i la llibertat al Feng Shui.

Tota l'elegància, màgia i complexitat de les papallones esta en aquestes pedres decorades amb una tècnica pròpia semblant al decoupage, però respectant el seu aspecte natural, estan protegides amb tres capes de vernís mat que permet la neteja amb un drap humit

EN FUMERA...

 En Fumera és un patge de la mitologia catalana típic de la Catalunya Nord i de bona part de la Província de Girona, i en especial de l'Alt Empordà.

És una figura popular, en les darreres dècades en desús però que es revifa amb la introducció de la figura en forma de rondalla o conte a les escoles empordaneses, amb l'encàrrec dels Reis d'Orient, de vetllar la quitxalla durant les vacances escolars d'hivern (des de la 2a quinzena del mes de desembre): tradicionalment arribava i se n'anava de cada llar per la fumera o xemeneia, talment com el fum, per la llar de foc i se'l representava com un ésser amb set ulls al cap (quatre davant i tres darrere), té un ull al seu dit índex que s'allargassava per arribar per tot, i que feia d'espieta pels Reis d'Orient tot explicant-los si els infants havien estat bons nens i s'havien portat bé per ser dignes de rebre qualque present la Diada de Reis (6 de gener) o si els hi havien de deixar carbó per tal de recordar-los que corregissin el seu mal comportament. I tal com s'explica és un misteriós benefactor que tot ho veu, tot ho sent i tot ho xerra...

L'ULL PROTECTOR...

El mal de d'ull es remunta a milers d'anys, les arrels d'aquesta creença arriben fins a Babilònia i l'antic Egipte. També s'observa entre els sumeris i els hitites.

  Les primeres referències escrites per al mal d'ull, es produeixen en tauletes d'argila, que daten del tercer mil·lenni abans de Crist. Els grans de àgata de qualitat excepcional, usats per protegir al portador contra la influència del mal d'ull, també van ser descoberts en sepulcres sumeris reals a Ur. A Turquia i Grècia, a través de les repúbliques de l'Àsia central, i totes les regions de Turkic de la Xina occidental - els seus efectes són veritablement creguts, i genuïnament temuts.

   Des de temps remots, els habitants de les riberes de la Mediterrània han cregut que els poders de l'ull blau preservaven de qualsevol tipus de desgràcia.


A Turquia, Grècia, Àsia central i tot el camí a les regions turques de la part occidental de la Xina - tenen molt presents els efectes del mal d'ull "es creu realment i veritablement temible".

  Durant tota la història s'ha cregut en el mal d'ull, i s'han utilitzat la ferradura, l'all, la dent de llop, l'espina seca, el plom, algunes pedres etc. com amulets o objectes protectors.

No sé si serà cert o no, però sempre he sentit debilitat pels ulls. Aqui us deixo alguns dels meus treballs en pedra així com unes fotos del procés de decoració i assecat de les mateixes

SELENE...

En la mitologia grega, Selene és la personificació de la Lluna. És filla dels titans Hiperió i Tia, i germana d'Helios, el Sol, i de Eos, l'Aurora. La representan com una dona jove i bella, que recorria el cel en un carruatge de plata tirat per dos cavalls.

Se li coneixen molts amors. De Zeus va tenir una filla, Pandia. En Arcàdia va ser amant del déu Pa, qui li havia obsequiat un ramat de bous blancs.

No obstant això, la seva història més coneguda és la que comparteix amb Endimió, pastor de Caria. Una nit d'estiu, després de cuidar els seus ramats, Endimió es va refugiar en una gruta a la muntanya Latmos per descansar. La nit era clara, i al cel Selene passejava en el seu carruatge. La llum de la lluna va entrar a la cova, i així Selene va poder veure al jove adormit. Des del moment en què la deessa el va mirar es va enamorar d'ell.

Va descendir llavors del Cel, i Endimió va ser despertat pel frec dels llavis de Selene sobre els seus. Tota la caverna estava il·luminada per la llum platejada de la Lluna. Davant ell va veure a la deessa brillant, i entre els dos va néixer una gran passió.

Selene va pujar després a l'Olimp, i va pregar a Zeus que li concedís al seu estimat la realització d'un desig, i el Senyor de l'Olimp va acceptar. Endimió, després de meditar-ho, va demanar el do de l'eterna joventut, i poder dormir en un somni perpetu, del qual només despertaria per rebre a Selene. Zeus li va concedir la seva petició.

Des de llavors, Selene visita al seu amant adormit a la caverna de la muntanya. D'aquest amor van néixer cinquanta filles.

PREPARANT SANT JORDI...

Aquesta setmana us anire ensenyant cosetes que estic preparant per Sant Jordi

És un dia tant maco !!

Ja sé que nosaltres coneixem la tradició, però com que al blog arriben persones de cultures més llunyanes, no estarà malament fer una mica de país, no us sembla??

La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.

La festa de Sant Jordi se celebra el 23 d’abril, dia en què es va morir el cavaller Jordi l'any 303. El sant, que restava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a seguir l’ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura

La versió catalana de la llegenda de Sant Jordi diu que després d’un combat aferrissat del cavaller i el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril. Aquesta és l’explicació que la tradició oral dóna al costum de regalar roses per la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril

LES MOSQUES DE SANT NARCÍS...

El miracle de les mosques va succeir, diuen, el setembre de 1286, quan l'exčrcit del rei de França, Felip l'Ardit, va assetjar Girona, amb el rei Pere d'Aragó.

Encara que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es van portar de manera ignominiosa: van robar, insultar i oprimir els gironins; van assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, van profanar el cos de Sant Narcís, guardat a la colˇlegiata de Sant Feliu, i li van trencar un braç.
Aixň va ser massa: del cos del sant varen començar a sortir unes mosques gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien espeternegant.
Aquest suposat fet va ocasionar una multitud d'escrits, sermons i llegendes i va originar també la típica i tňpica iconografia gironina que lliga indissolublement la imatge de les mosques a la ciutat."... 

Així ho narrava Carles Vivó (Llegendes i Misteris de Girona, Diputació de Girona, 1989)

L'ULL...

Explica el mite que Osiris, déu de la terra, i la seva dona Isis van tenir un fill anomenat Horus; i quan Osiris va morir a mans de la seva germana Seth, déu del desert, Horus, el legítim hereu (representat amb el cap d'un falcó), va perdre el seu ull esquerre lluitant contra Seth en aferrissades batalles per recuperar el tron usurpat i venjar al seu pare .
Seth li arrenco l'ull i ho va fer miques però Toth, déu de la ciència i de la màgia, va trobar els trossos, els va recompondre i els va unir de nou escopint sobre ells creant el que seria el Udayt, de manera que pogués recuperar la vista. Un cop recuperat l'ull, Horus hi va donar a menjar a Osiris perquè aquest pogués ressuscitar convertint-se així en el déu funerari en la mitologia egípcia.
Aquest amulet s'utilitza com a talismà contra les malalties i també contra conjurs i malediccions i el mal d'ull, així com per simbolitzar la capacitat de percebre i de protegir-se.

L'Ull d'Horus pot tenir dos significats, depenent de quin dels dos ulls sigui (esquerre o dret) el qual es representa.
L'ull dret és el que representa el sol i la llum, de manera que també és conegut com "Ull de Rá", és sens dubte el més conegut ja que a l'antic Egipte era l'amulet més poderosos.
Com encarnació del sol, l'ull dret posseïa més poders que l'esquerre ja que Rá era el déu més poderós de la mitologia Egípcia. Aquest ull s'utilitzava com a talismà protector a l'hora d'extreure els òrgans a les mòmies, el temut "mal d'ull", les traïcions, els encanteris i les mirades envejoses.
L'ull esquerre representava a la lluna i l'ombra, s'usa en menor mesura que l'ull dret, sobretot el ritus funeraris com una invocació de la divinitat. També sembla ser l'origen del símbol farmacèutic que encapçala totes les receptes mèdiques.

L'Ull d'Horus representava la unitat de mesura heqat. Aquesta unitat de mesura s'emprava sobretot per mesurar el blat i l'ordi, que era el que més abundava en aquella època, equivalia a uns 4,8 litres de volum.
També s'utilitzava com a unitat de mesura fraccionària per mesurar extensions de terres conreades, també conegudes com a fraccions de "Ull d'Horus".
horus2
Per tant, les celles equivalien a 1/8, la pupil 1/4, la part esquerra de la pupil 1/2, la part dreta de la pupil 1/16, la part inferior vertical sota l'ull 1/32 i la part inferior diagonal de l'ull representava 1/64.