Conec a través del mur de l'amic Quim Pedret de l'existència d'una curiositat que passa en un llac de Sibèria i m ha semblat interessant...
El llac Baikal a Sibèria és el llac d'aigua dolça més voluminós del món. La seva geografia dóna lloc a una escena que desafia a la gravetat: roques que semblen balancejar-se sobre pilars de gel. A aquest fenomen se'n diu Baikal Zen, en referència a les pedres apilades que es troben als jardins japonesos.
Aquest efecte té lloc quan una roca plana que ha caigut sobre el gel atrapa el sol primaveral i fon el gel sota ella. Així, només queda un pedestal prim que sosté la roca. El pedestal està prou lluny dels costats de la roca perquè no es fongui.
Aquests pedestals que sostenen a aquestes pedres no apareixen immediatament. Primer, les pedres han de congelar-se en el gel. Després, els forts vents del llac actuen com a cisells tallant el gel i li donen forma de petits pilars que puguin suportar el pes de les roques.
