XVII NIT DE POESIA ERÒTICA A CAN NINETES

 ...i ja hi tornem !!

anoteu aquesta data a l'agenda i gaudireu, garantitzat !!

OPORTUNITATS I CREIXEMENT, erotisme 2

 

Va arribar un moment en què era habitual fer el cafè i pintar vulves alhora o llevar-se de les postres per fer l'esborrany d'una nova peça ja se sap..la inspiració ens pot atacar en qualsevol moment...

Fer col·laboracions sempre ha sigut un estímul per a mi, en el fons m agrada que em provoquin, per el vist...
I això ho han fet bé la Consol i la Rosa i el grup de poetes que amb la complicitat i l'ajut de Can Ninetes ( Santa Eugènia, Girona ) fan trobades poètiques entre moltes altres activitats.
Jo m hi sento com a casa, de vegades com a alumne, altres com espectadora i en moltes ocasions com una més de la colla, fent poesia i erotisme des de les meves pedres. 

Mireu si m'estimen els meus amics que s'atreveixen a batejar la poesia visual que diuen faig amb les pedres com a PEDRESIA , cosa que, entre nosaltres, m'omple de goig i no fa més que motivar-me a seguir treballant i a millorar.

Aquesta serie esta inspirada en ex-libris erotics antics, una altre de les meves debilitats

peró tranquils, aixó ja us ho explicaré un altre dia...

OPORTUNITATS I CREIXEMENT, erotisme 1

 

Recordo la primera vegada que des del grup Troba2 l'Eduard em va proposar fer pedres eròtiques per il·lustrar les poesies que ells recitarien; em va semblar impossible! Com ho faria per ressaltar la part eròtica d'una pedra? Si és que la tenia, clar
Però em vaig posar a treballar de seguida i aquests van esser alguns dels primers fruits...

Esbrinar noves tècniques,

mirar-les amb altres ulls

o potser, com tantes vegades...

només deixar-les que m'ho mostressin 

MARIETA, VOLA VOLA...

 

Marieta, vola, vola,

Tu que portes camisola.

Marieta, puja al dit xic

Que et donaré un confit.

Marieta, vola, vola,

Tu que portes camisola.

Marieta, puja al dit gros

Que et donaré un plat d'arròs.

Marieta, vola, vola,

Tu que portes camisola.

Marieta puja al cel

Que et donaré pa amb mel.

Dàmaris Gelabert

REGALS PER A MELÒMANS...

Per als qui estimen la música, pels que l'escolten i la senten... 

El meu primer encàrrec d'aquesta sèrie la volien per posar-la a sobre del piano, la vaig fer encara, si hi cap, amb més sentiment i potser amb una mica de enveja i tot, sabent que seria testimoni de proximitat de moltes sensacions especials.

Hi ha una frase que sempre m ha agradat:

I SI UN TALL DE FUSTA UN DIA DESCOBREIX QUE ÉS UN VIOLI?

Qui sap si a les meves pedres els hi passa una mica semblant?

LA LLUNA NO ES LA SOLUCIÓ...NO !!

En dies de confinament extrem he sentit aquest poema estimat J.Sabines, musicat per JM, Serrat i m ha fet pensar que no és la solució... no !!  Però pot esser el bàlsam per aquells que com en el poema estan condemnats a mort o condemnats a vida

...i també pels que estan confinats i que voldrien sortir...o els que voldrien estar ho i els toca exposar se perquè no ens manqui res.
A uns i als altres...Gràcies !!

Hi ha qui la beu a galet
I qui pren lluna a cullerades;
Nova, plena, creixent i minvant,
és bona com a sedant.
La lluna fa companyia
I alleuja els intoxicats
De filosofia.

No hi ha un amulet millor
Que un tros de lluna a la butxaca;
Contra tota mena de perills
Més que una pota de conill
Serveix un tros de lluna:
Se'n duu les penes
I porta amors i fortuna.

Es pot donar de postre als infants
I dormiran un son flonjo i suau;
Unes gotes de lluna als ulls dels vells
Ajuden a esperar la mort en pau.

Posa sota del coixí
Una fulla tendra de lluna
I pensaràs el que vols creure
I miraràs el que vols veure,
Tu mouràs els putxinel·lis.
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
Per quan t'ofeguis.

Als decebuts i als presoners,
Dóna'ls la clau de la lluna
I no voldran cap més tresor,
Que pels condemnats a mort
I els condemnats a vida
No hi ha estimulant com la lluna...

Si es pren amb mida.

FELIÇ SANT VALENTÍ

clicar sobre l'imatge

AMB RITME ...

CLICA SOBRE L'IMATGE