La
nit de Sant Joan és nit de rituals pagans, de saltar fogueres, de
cremar la roba interior vermella de Cap d'Any, de banyar-se al mar a
mitjanit o de recollir plantes aromàtiques i deixar-les en aigua per
rentar-s'hi la cara l'endemà. Us en desvetllem un altre d'ancestral,
fet a partir de minerals i flors, que se celebrava en l'antiguitat
per atraure l'Amor. Conten que rituals com aquest, que commemoraven
l'entrada de les estacions, són l'origen de la sardana.
Els
minerals formen part de l'Univers, dels planetes, dels esteroides,
dels satèl·lits... i influeixen en l'ésser humà degut al seu camp
energètic, perquè ambdós són molt semblants. També les flors,
les plantes i els arbres tenen una consciència emocional vinculada a
la nostra. Aquest és el motiu pel qual, després d'una estada a la
natura, tornem a casa carregats d'energia positiva i ens trobem
millor. Doncs bé, tots aquests elements, vinculats directament a la
Mare Terra, seu de l'Amor incondicional, són els que s'usaven en
l'antigor per portar a terme rituals diversos. Un d'aquests tenia
lloc pels volts de Sant Joan, sota el clarobscur de la lluna de juny
acompanyada de Venus, que és quan ens preparem en cos i ànima per
rebre l'energia del bressol de la Vida. Així que, de la mateixa
manera que les reines magues d'una terra catalana molt llunyana i poc
coneguda avui, inspirades pel coneixement dels antics celtes,
convertien en ritual el més petit detall de la seva vida quotidiana,
vosaltres, si voleu, us podeu endinsar en una de les pràctiques més
significatives i sagrades existents, usada justament per aportar Pau,
Amor i Harmonia als petits poblats situats prop de les lleres dels
rius. En deien l'atrapafocs i era considerat un ritual
molt efectiu que equilibrava les energies femenina i masculina dels
habitants dels poblats oferint-los, durant tot l'any, fins al proper
solstici d'estiu, felicitat i abundància. Si encara no heu trobat la
vostra ànima bessona, teniu una oportunitat, a l'inici del solstici
d'estiu, d'atraure un Amor d'aquells que només es donen un cop a la
vida. Què dic?! Que es donen un cop en moltes vides! Només
necessiteu quatre ingredients fàcils de trobar, i creure
Un
dels principals ingredients màgics que calia per portar a terme
aquest ritual era el quars rosa
pedra
escollida per tots els infants del món pel seu color i la tendresa
que desprèn. I és que el quars rosa és la pedra de l'Amor
incondicional i la Pau interior; és la pedra que ajuda els adults a
retrobar-se amb la innocència de l'infant. El segon ingredient era
la pedra de la Lluna,
que
és la pedra dels nous començaments. Ideal per iniciar una relació
plena d'energia receptiva, equilibra les energies masculina i
femenina per a aquells homes poc delicats i per a aquelles dones
exageradament tosques. La pedra de la Lluna calma les emocions i
l'estrès tot sintonitzant amb el propi bioritme intern. El tercer
ingredient clau usat en aquest ritual ancestral era la pedra
del Sol,
un
mineral que connecta amb la llum que som, amb el nostre Jo intern
veritable, el qual talla tota mena de vincles no desitjats per fer
possible la troballa d'un Amor autèntic. Es diu que aquesta pedra
restaura la tendresa i aporta energia i sentit de l'humor. Finalment,
per tal de vincular-hi la passió per la vida, a aquests tres
minerals se'ls afegien tres pètals de rosa vermella perquè
servissin de recordatori que estem vivint una existència de tercera
dimensió i que l'Amor s'ha de materialitzar. També s'hi posava, es
clar, una flor de l'herba de Sant Joan (coneguda també com hipèric),
que floreix una o dues setmanes abans dels solstici d'estiu prop dels
camins i els camps. La seva forma d'estrella groga de cinc puntes
connecta de nou amb la nostra pròpia estrella.
Un
cop aquestes reines magues tenien tots els ingredients a l'abast,
completaven la seva recepta d'Amor dibuixant un cercle sobre
la sorra i marcant les quatre direccions. A dins, hi col·locaven el
quars rosa, la pedra de la Lluna, la pedra del Sol, els tres pètals
de rosa vermella i la flor d'hipèric. Ho esquitxaven tot amb unes
gotes d'aigua i, mentrestant, pronunciaven la seva petició al
vent, des del cor i la ment; és a dir, verbalitzaven allò que
desitjaven: un Amor veritable i etern. Tot seguit, encenien una flama
damunt del cercle, que quedava atrapada fins a consumir-se. Per això,
d'aquest ritual en deien el ritual atrapafocs. El cercle
el dibuixaven perquè representa la no-resistència, el venciment de
totes les forces externes i internes. En geometria sagrada, aquesta
figura porta inscrita l'octògon i l'estrella d'aquell ésser humà
que ha après a ser-ho i que es comunica directament des del seu
centre (des del cor), el qual és 500 vegades més potent que el
cervell. Per això és capaç de trobar aquell altre ésser humà que
el complementa, que esdevé la seva ànima bessona. Conten també que
tots els que tenen la sort de trobar-se amb aquest tipus de parella,
senten pau infinita.
Gràcies Montse !
