LLAMBORDES

 

Les llambordes son pedres urbanes...

 

LLAMBORDES

 

LLAMBORDES, MAIG'68

 

LA HUMANITAT DE LES LLAMBORDES...2

Escrit , Àngels Sargantana

Algunes histories son als llibres 
les millors s'escriuen a la pell
i tu ...
portes tatuada la vida de la ciutat

Imatge i recull d’informacions .- Manel Bielsa Martín 

Llamborda “ de veritat “ sobre peanya . L’Àngels es va “ enamorar “del projecte i em va demanar de participar , jo l’hi vaig explicar com fer-ho i l’hi vaig preparar una imatge, ella em va mostrar el que havia fet , en principi l’hi vaig dir que el projecte era amb la meta de que acabes sent un llibre i la seva obra era “ complicada “ de formar part d’un projecte sobre paper , ho va entendre i va insistir que em volia regalar la llamborda encara que no formes part del projecte , vam quedar en trobar-nos i quan vaig veure la seva obra , l’hi vaig dir que formaria part del projecte . Vaig fer una peanya i es va exposar per primer cop a la segona exposició , l’any 2018 , al Casinet d’Hostafrancs a Barcelona
Jo a la primera exposició , al maig del 2018 a Amer, havia regalat una de les llambordes d’Amer amb una peanya feta d’una rajola de ciment de la Monika Grigyer feta per la brigada municipal , als pares d’en Carles Puigdemont , per cert a Amer a les llambordes l’hi diuen DOQUINS 

mes informació interessant d'en Manel sobre llambordes aqui

LA HUMANITAT DE LES LLAMBORDES.... 1

L'amic Manel Bielsa, fotògraf i dinamitzador cultural, el maig de 2018 posa en marxa una exposició itinerant en record del 50e aniversari dels fets del maig frances, anomenada LA HUMANITAT DE LES LLAMBORDES que combina fotografies seves amb les llambordes com a protagonistes, amb textos que un grup d' amics poetes van fer com a resposta a la seva pregunta: Que ens explicarien les pedres si parlesin? 

Quan en Manel parla de pedres, es refereix a les llambordes, aquestes pedres especials que des de temps immemorials trepitgem ,que han format part de la nostra infantesa i que encara ens acompanyen en algunes poblacions.. Testimonis silencioses del pas del temps

Coneixedor de la meva afició a les pedres i dels meus treballs sobre llambordes, em va oferir la possibilitat de lluir les meves peces en l exposició que feia al Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Girona i li estic molt agraida.
Però els recents esdeveniments amb el coronavirus han fet que l'exposició hagi quedat en un segon pla, tal com ha d'esser, però això no priva de què us pugui convidar a una visita virtual
Espero que us agradi i agraeixo la vostra atenció

LA LLUNA NO ES LA SOLUCIÓ...NO !!

En dies de confinament extrem he sentit aquest poema estimat J.Sabines, musicat per JM, Serrat i m ha fet pensar que no és la solució... no !!  Però pot esser el bàlsam per aquells que com en el poema estan condemnats a mort o condemnats a vida

...i també pels que estan confinats i que voldrien sortir...o els que voldrien estar ho i els toca exposar se perquè no ens manqui res.
A uns i als altres...Gràcies !!

Hi ha qui la beu a galet
I qui pren lluna a cullerades;
Nova, plena, creixent i minvant,
és bona com a sedant.
La lluna fa companyia
I alleuja els intoxicats
De filosofia.

No hi ha un amulet millor
Que un tros de lluna a la butxaca;
Contra tota mena de perills
Més que una pota de conill
Serveix un tros de lluna:
Se'n duu les penes
I porta amors i fortuna.

Es pot donar de postre als infants
I dormiran un son flonjo i suau;
Unes gotes de lluna als ulls dels vells
Ajuden a esperar la mort en pau.

Posa sota del coixí
Una fulla tendra de lluna
I pensaràs el que vols creure
I miraràs el que vols veure,
Tu mouràs els putxinel·lis.
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
Per quan t'ofeguis.

Als decebuts i als presoners,
Dóna'ls la clau de la lluna
I no voldran cap més tresor,
Que pels condemnats a mort
I els condemnats a vida
No hi ha estimulant com la lluna...

Si es pren amb mida.