Va arribar un moment en què era habitual fer el cafè i pintar vulves alhora o llevar-se de les postres per fer l'esborrany d'una nova peça ja se sap..la inspiració ens pot atacar en qualsevol moment...
Fer col·laboracions sempre ha sigut un estímul per a mi, en el fons m agrada que em provoquin, per el vist...
I això ho han fet bé la Consol i la Rosa i el grup de poetes que amb la complicitat i l'ajut de Can Ninetes ( Santa Eugènia, Girona ) fan trobades poètiques entre moltes altres activitats.
Jo m hi sento com a casa, de vegades com a alumne, altres com espectadora i en moltes ocasions com una més de la colla, fent poesia i erotisme des de les meves pedres.
Mireu si m'estimen els meus amics que s'atreveixen a batejar la poesia visual que diuen faig amb les pedres com a PEDRESIA , cosa que, entre nosaltres, m'omple de goig i no fa més que motivar-me a seguir treballant i a millorar.
peró tranquils, aixó ja us ho explicaré un altre dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada